Opinió · Política d’habitatge a Catalunya

Suport Ple al Comunicat de l’APCE: Així No, Senyors Polítics

El Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat, per unanimitat, que la proposició de llei per restringir la compra especulativa d’habitatge vulnera el dret de propietat, l’herència, la llibertat d’empresa i la seguretat jurídica. L’APCE n’exigeix la retirada immediata. Hi dono suport sencer, i explico per què.

En aquesta mateixa secció d’opinió hem parlat aquest agost de la cronificació de la crisi de l’habitatge, de com Reus i Tortosa han sortit de la zona tensionada amb punts de partida molt diferents, i de com l’única obra nova privada de Tortosa s’ha esgotat abans d’acabar-se. Els tres articles apunten a la mateixa conclusió: quan s’actua sobre el símptoma en comptes de sobre la causa, l’oferta es ressent i el problema es cronifica. Aquesta setmana el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ho ha confirmat des d’un altre angle, jurídic i sense fissures.

Un dictamen unànime, i contundent

El 4 d’agost es va conèixer el dictamen del CGE sobre la proposició de llei —impulsada pels Comuns i pactada amb el Govern— que pretenia permetre als ajuntaments restringir determinades compres d’habitatge a les zones de mercat tensionat. La conclusió, aprovada per unanimitat de tots els membres de l’òrgan, no deixa marge d’interpretació: la norma vulnera el dret a la propietat privada, el dret a l’herència, la llibertat d’empresa i el principi de seguretat jurídica. A més, envaeix competències reservades a l’Estat —no respecta l’article 129 de l’Estatut ni el 149.1.8 de la Constitució, relatiu a les bases de les obligacions contractuals— i qüestiona que la tramitació per lectura única, pensada per a textos senzills, hagi impedit la participació dels ens locals en un tema que els afecta directament.

L’APCE ha estat contundent en la seva resposta. El seu president, Xavier Vilajoana, ha qualificat el dictamen de «demolidor» i n’ha exigit la retirada immediata. No hi és sol: Foment del Treball s’hi ha afegit hores després, i les associacions de propietaris fa temps que ho reclamaven. Quan la patronal dels promotors, la gran patronal catalana i els propietaris coincideixen en el mateix diagnòstic jurídic que acaba de confirmar l’òrgan consultiu de la pròpia Generalitat, no estem davant d’una simple discrepància ideològica. Estem davant d’un error de disseny normatiu.

4 drets vulnerats

propietat privada, herència, llibertat d’empresa i seguretat jurídica, segons el dictamen unànime del Consell de Garanties Estatutàries.

Font: Consell de Garanties Estatutàries, 4 d’agost de 2026

Legislar no és el problema. Fer-ho sols, sí.

Vull ser clar en un punt, perquè no es malinterpreti aquest suport: ningú qüestiona que regular i legislar sobre l’habitatge sigui la feina legítima de la classe política. Ho és, i ningú de nosaltres —promotors, agents, propietaris— hauria de pretendre substituir aquesta funció. El problema no és que es legisli. El problema és com s’ha legislat aquí: amb un procediment de lectura única pensat per a textos senzills, sense el debat parlamentari ampli que mereix una qüestió d’aquest abast, i sense haver-se assegut prèviament amb els múltiples actors que coneixen el sector des de dins —promotors, agents immobiliaris, propietaris, entitats de lloguer social, arquitectes, tècnics d’urbanisme.

Cap d’aquests actors, per separat, té la solució completa a la crisi de l’habitatge. Però entre tots coneixen, amb detall que cap despatx parlamentari pot igualar, quines mesures concretes funcionen sobre el terreny i quines generen l’efecte contrari al desitjat. No calen grans lleis maximalistes aprovades a corre-cuita: calen diverses microsolucions ben calibrades, contrastades amb qui les haurà d’aplicar i patir, que sumades poden produir el gir substancial que aquest problema greu i complex necessita. És exactament el contrari del que hem vist amb aquesta proposició de llei.

Cinc punts clau per situar-te

Unanimitat	el dictamen del CGE ha comptat amb el suport de tots els seus membres, sense excepció.
Art. 129 i 149.1.8	preceptes de l’Estatut i la Constitució que la proposició de llei no respecta, segons el CGE.
3 patronals	APCE, Foment del Treball i les associacions de propietaris exigeixen ara la retirada immediata.
Lectura única	el procediment accelerat va impedir la participació dels ens locals en la tramitació.
No vinculant	el dictamen no obliga legalment a retirar la llei, però el Govern ja ha promès «mesures legals» per reformular-la.

La meva valoració

Dono suport íntegre al comunicat de l’APCE i a la seva exigència de retirada. No perquè em faci res la voluntat política de protegir l’accés a l’habitatge —la comparteixo, i hi treballo cada dia des de la meva feina—, sinó perquè un dictamen unànime que detecta vulneracions de drets fonamentals i d’invasió competencial no és una qüestió d’opinió política: és un avís que el text, tal com estava redactat, no s’aguantava. Legislar amb presses, per lectura única i sense parlar prèviament amb qui coneix el sector, no és valentia política: és improvisació amb conseqüències reals per a qui ha d’aplicar la norma i per a qui hi viu.

La classe política té tot el dret, i el deure, de regular i legislar sobre l’habitatge. Però fer-ho sense asseure’s abans amb els múltiples actors que el coneixen des de dins, per trobar entre tots una o diverses microsolucions que, sumades, puguin girar substancialment un problema greu i complex, no és governar: és improvisar amb el dret de propietat i la seguretat jurídica de milers de persones. Així no, senyors polítics.

Dades i context d’aquest article: comunicat de premsa de l’APCE (Associació de Promotors de Catalunya), 4 d’agost de 2026; dictamen del Consell de Garanties Estatutàries; cobertura d’El Nacional.cat, 3Cat, CatalunyaPress i Crònica Global sobre la reacció del sector i del Govern.

Serveis Immobiliaris Tortosa · APAI-436 · AICAT 13635 · info@serveisimmobiliaris.cat · 689 004 991