El decret de lloguers que el Govern central va aprovar el 6 d’octubre encara no és vigent i potser no ho serà mai. La Diputació Permanent del Congrés preveu votar-ne la convalidació el 12 de novembre, tres dies abans de la data fixada per a l’entrada en vigor. Propietaris i inquilins de les Terres de l’Ebre tornen a quedar pendents d’una votació.
Què es vota el 12 de novembre
Segons ha publicat La Región, amb informació d’Europa Press, la Diputació Permanent es reunirà el 12 de novembre, l’endemà de la vaga general de 24 hores convocada per CCOO i UGT, per pronunciar-se sobre els dos decrets llei d’habitatge publicats al BOE el 7 d’octubre. Amb les Corts dissoltes, és aquest òrgan qui els ha de convalidar dins el termini de trenta dies que marca la Constitució.
El primer és el Reial decret llei 28/2026, sobre l’estabilitat dels contractes de lloguer d’habitatge habitual. El segon, el 29/2026, inclou la suspensió de desnonaments de persones vulnerables, incentius fiscals i préstecs per facilitar l’accés al primer habitatge. Aquest segon ja s’aplica, però també necessita la convalidació per continuar. El de lloguers no entra en vigor fins al 15 de novembre i, si la cambra el rebutja, no arribarà a aplicar-se. No és un escenari teòric: el 2 d’octubre el Ple ja va tombar uns decrets similars, i aquella derrota va precipitar l’avançament electoral.
Què canvia el decret de lloguers per al propietari
El text publicat al BOE modifica l’article 10 de la Llei d’arrendaments urbans. Un cop superat el període mínim de cinc anys, o de set si el propietari és una persona jurídica, el contracte es prorrogaria de manera obligatòria per períodes successius de cinc anys, o de set en el cas de les persones jurídiques. Per evitar-ho, el propietari hauria de preavisar amb sis mesos d’antelació; l’inquilí, amb dos.
La novetat de fons és la indemnització. Si el propietari decideix no renovar, hauria de pagar la xifra més alta entre dues opcions: dotze mensualitats, calculades sobre el valor superior de l’índex estatal de referència de preus de lloguer, o una mensualitat per cada any que l’inquilí hi hagi viscut. La venda del pis no extingeix aquest dret: el comprador se subroga en la posició del propietari.
Hi ha excepcions taxades, que s’han de fer constar expressament en el preavís: que el propietari, persona física, necessiti l’habitatge per a ell o per a familiars propers; que l’inquilí no hi hagi viscut realment; que en tingui un altre d’apte al mateix municipi; que les parts signin un contracte nou, o que l’inquilí rebutgi una oferta fefaent de contracte nou en les condicions que fixa la norma. I un detall rellevant: el decret s’aplicaria també als contractes vigents, per als venciments posteriors a l’entrada en vigor.
Legislar a cop de decret té un cost
L’objectiu de donar estabilitat a qui viu de lloguer és legítim i compartible. El que qüestiono és el mètode. Una reforma d’aquest abast, que altera l’equilibri d’un contracte entre particulars i introdueix una indemnització que pot arribar a un any de renda, s’està tramitant amb unes Corts dissoltes, a les portes d’una campanya electoral i amb un marge de vots mínim. Segons la mateixa informació, PP, Vox i Junts sumen 34 vots a la Diputació Permanent, davant dels 35 de la resta de grups, i el decret de lloguers ja va ser rebutjat en la votació anterior.
Per a qui té un pis per llogar, el resultat immediat és la incertesa. En més de 25 anys treballant a les Terres de l’Ebre he après que el petit propietari no reacciona tant a les lleis com a la inseguretat sobre quines lleis tindrà. Quan no sap quines regles regiran el seu contracte d’aquí a un mes, ajorna decisions, deixa el pis buit o el posa a la venda. I en un mercat amb poca oferta de lloguer, cada habitatge que en surt el paga qui busca on viure. No és la primera vegada que ho veiem: ho vaig explicar a Tres anys de fracàs, i ara hi tornen?
La política d’habitatge necessita regles estables, pactades i avaluades. Una norma que pot entrar en vigor i decaure en qüestió de setmanes, o no arribar a existir, transmet exactament el contrari. I la desconfiança que genera dura molt més que el decret.
Què convé fer mentre no hi ha decisió
El primer consell és no precipitar-se. Fins al 15 de novembre el decret de lloguers no és vigent, i fins al 12 no sabrem si supera la convalidació. La norma preveu que les comunicacions de no pròrroga fetes abans de la seva publicació conservin l’eficàcia i no generin indemnització, i que, si falten menys de sis mesos per al venciment quan entri en vigor, el preavís es pugui fer amb quatre mesos d’antelació.
El segon és revisar bé cada contracte: data de signatura, venciments, en quina pròrroga es troba i si el propietari és persona física o jurídica. Són les dades que determinaran quines regles s’hi aplicarien. A Catalunya, a més, cal llegir-ho tot plegat juntament amb la normativa pròpia, de la qual parlo a Llei de l’Habitatge a Catalunya 2026. I si sou inquilins i aquesta inestabilitat us fa replantejar si és moment de comprar, val la pena fer números amb calma: Comprar o llogar?
Si teniu un habitatge llogat, o en voleu llogar o vendre un, i no teniu clar com us pot afectar el que es decideixi el 12 de novembre, ho podem analitzar cas per cas. Parlem-ne.
Pere Gavaldà Vallverdú, agent immobiliari APAI-436
Font: La Región (Europa Press); BOE, Reial decret llei 28/2026; BOE, Reial decret llei 29/2026; Garrigues; Euronews.
