Rebaixar els impostos al primer habitatge és la mesura que reuneix més consens de totes les que planteja el nou Baròmetre d’Habitatge 2026 del CIS: el 95,4% dels enquestats s’hi mostra a favor. Una dada que convé llegir amb calma, perquè a Catalunya la fiscalitat de la compra és, avui, una part central del problema d’accés.
Què diu el Baròmetre d’Habitatge del CIS
El Centre d’Investigacions Sociològiques ha publicat l’avanç de resultats de l’estudi 3532, elaborat amb el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana a partir de 6.019 entrevistes fetes entre el 22 i el 30 de juny. Tal com recull idealista/news, el 86,9% de la població es declara molt o bastant preocupada per l’habitatge. No és cap sorpresa per a qui treballa cada dia amb compradors i propietaris.
El que sí és rellevant és l’ordre de preferències. Entre totes les mesures sobre la taula, la més valorada no és cap fórmula d’intervenció, sinó una de molt concreta: pagar menys impostos quan es compra el primer habitatge. Al costat d’això, el 91,4% creu que les administracions haurien de construir més habitatge públic, el 85,7% vol més garanties per als propietaris davant els impagaments i el 84,3% demana posar al mercat el sòl urbanitzable.
Impostos al primer habitatge: el que paga avui un comprador a Catalunya
A Catalunya, la compra d’un habitatge de segona mà tributa per l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP), que la Generalitat fixa amb un tipus general del 10% per als immobles de fins a 600.000 euros. Hi ha un tipus reduït del 5% per als joves de 35 anys o menys que compren el seu habitatge habitual, sempre que compleixin els límits d’ingressos i de preu establerts. El març de 2025, el Govern va elevar de 32 a 35 anys l’edat per accedir a aquest tipus reduït, i va fixar un 20% per a les compres de grans tenidors.
Posem-ho en números amb una dada del mateix baròmetre: qui preveu comprar en els propers dos anys estaria disposat a pagar, de mitjana, uns 197.655 euros com a màxim. Amb un tipus del 10%, això són prop de 19.800 euros d’impost que s’han de tenir estalviats, perquè el banc no els finança. Aquesta és la clau que sovint queda fora del debat públic: l’ITP no s’afegeix a la hipoteca, s’afegeix a l’entrada.
El tipus reduït per a joves va en la bona direcció, però deixa fora molta gent que també compra el seu primer habitatge: parelles que superen per poc l’edat, famílies que canvien de població per feina o compradors amb ingressos modestos però per sobre del llindar. El consens que reflecteix el CIS suggereix que la ciutadania no entén per què el primer habitatge ha de tributar igual que una inversió.
L’entrada, el mur que no surt als titulars
Les dades del baròmetre sobre les barreres d’accés són encara més eloqüents. Entre qui prefereix tenir l’habitatge en propietat però no preveu comprar en els propers dos anys, el 80,7% diu que no té diners per a l’entrada i el 71,3% que els seus ingressos no arriben per pagar la quota hipotecària.
L’emancipació mostra el mateix patró. Només el 37,3% dels qui viuen amb la família o comparteixen pis preveu independitzar-se en els propers dotze mesos. Entre la resta, el preu de compra (85,6%), el del lloguer (84,9%) i la manca de diners per a l’entrada o la fiança (77%) són els grans obstacles. Quan l’estalvi previ és el principal coll d’ampolla, qualsevol euro d’impost que s’hi suma pesa el doble.
Oferta i seguretat jurídica: l’altra meitat del consens
Seria un error llegir el baròmetre només en clau fiscal. Les respostes dibuixen una demanda bastant coherent: més habitatge públic, més sòl urbanitzable al mercat i més garanties per als propietaris. És a dir, més oferta i més seguretat perquè qui té un habitatge el posi a disposició.
Aquí és on les polítiques dels darrers anys han tingut més dificultats. S’ha legislat molt sobre preus i limitacions, i molt menys sobre com generar oferta nova i com donar confiança als petits propietaris, que són els qui sostenen bona part del parc de lloguer. Ho vaig analitzar a Llei de l’Habitatge a Catalunya 2026 i a La cronificació de la crisi de l’habitatge: sense oferta, qualsevol mesura sobre la demanda acaba traduint-se en més tensió de preus. També convé recordar que, segons el mateix estudi, el 36,1% dels enquestats situa en les comunitats autònomes el gruix de les competències en habitatge, i l’ITP n’és precisament una eina.
Què vol dir a les Terres de l’Ebre
En un mercat com el nostre, amb preus més continguts que a l’àrea metropolitana, el pes relatiu dels impostos i les despeses de compra és molt visible. Després de més de 25 anys acompanyant operacions a Tortosa i a les Terres de l’Ebre, el patró que veig és clar: molts compradors joves tenen capacitat per assumir una quota hipotecària, però topen amb l’estalvi inicial que exigeixen l’entrada i els impostos.
Per això, abans de decidir, val la pena fer números complets: preu, entrada, ITP, notaria, registre i gestoria, i comprovar si es compleixen els requisits del tipus reduït. I si el dubte és de fons, val la pena comparar opcions, com explico a Comprar o llogar?. Una bona planificació fiscal no resol la crisi d’accés, però pot marcar la diferència entre una compra viable i una que no ho és.
Si estàs pensant a comprar el teu primer habitatge a les Terres de l’Ebre i vols saber quin cost real tindrà l’operació, parlem-ne.
Font: CIS, nota de premsa del Baròmetre d’Habitatge 2026; CIS, estudi 3532 (marginals); idealista/news; idealista/news (canvis ITP Catalunya); Guía Fiscal (ITP Catalunya).
Pere Gavaldà Vallverdú, agent immobiliari APAI-436
